
Joan Abellò i Prat (Mollet del Vallès 1922 – Barcelona 2008).
Joan Abellò i Prat (Mollet del Vallès 1922 – Barcelona 2008).
Foc d'Andreu 0880x60 cm.
Aquarel·la sobre acrílic i tela
De foc i Mágia en nem plens
L’Estiu d'andreu 08Aquarel la sobre acrílic i tela



Josep GUINOVART, artista plàstic contemporani referent avantguardista de la postguerra, va viure aquesta atrocitat en la seva joventut a Barcelona i posteriorment en el seu poble matern Agramunt (Lleida), GUINOVART (Guino) per als seus amics ens ha transmès a través de la seva vida i la seva obra aquests sentiments, admirador i participi d'aquestes pluralitats.

L’autoconsciència tindria que ser el primer pas per a definir la mateixa llibertat, si l'art és llibertat creativa o social és un mitjà vàlid de comunicació. La comunicació implica per a ser entesa obertament, aportar la varietat dels anàlisis possibles a l'art, ampliant l'establiment de codis en general o personals.
La codicitat en el món actual pretén que cada cosa o element artístic correspongui a especificacions entenibles, quan entrem en canvi en el món de les sensacions la comunicació no és altra cosa que l'aportació i la percepció de les mateixes sense codis establerts, purament són sensacions. De fet cap raó, estètica o infinitament petita, pot descriure en la seva totalitat el sentiment, provingui aquesta inspiració de l'ànim humà, de valors humans o de l'inconscient personal.Pel contrari si l'art ho establim referent a estructures acadèmiques i referit per les definicions dels crítics, formant part de l'avantguarda establerta per l’artístic / comercial del moment, podrem llavors percebre que la seva activitat i percepció es troben fora de definicions lliures.
anys de la immigració massiva amb records difícils encara de comprendre, de la mà del meu pare van ser les primeres experiències de pluralitat. Virtualment i majorment unit pels seus emigrants de Castril de la Peña (Granada) vaig adquirir una cultura no diferent però sí paral·lela a la nostra la catalana, aquests grans records de convivència i enteniment viatgen sempre amb mi.
i el meu pare, són temps que l’ésser català s’esdevé més com un problema que una realitat en llibertat. El concepte i la satisfacció de poder viure en català ho assoleixo a Mollet del Vallès amb qui sense ser-ho però que ho són de facta els meus padrins i la seva filla, Joan, Nita Vilardebó i Rosa (Família Torrens). Ells mostra constant d’una gran amistat postguerra amb els meus pares, han estat la meva gran lliçó i referència de l’amistat, humilitat, tolerància i comprensió del que uneixen veritablement a les persones per sobre de tot lo banal i superficial existent entre persones.
Vila de Gràcia, es respira també la catalanitat que vaig adquirir a Mollet, les meves activitats en dos caus de Minyons Escoltes i posteriorment en l’UEC de Gràcia, les relacions amb joves organitzats en un barri amb serveis, criteri i personalitat pròpia, molt diferent a la marginació i el caos existent a el Carmel, dóna pas al meu compromís social en pro de les llibertats socials i la necessitat de ser sobirà amb la meva cultura, reivindicant en tot el seu concepte el sentiment per Catalunya com una realitat històrica i una forma pròpia de fer i créixer al marge de qualsevol
guió imposat. Obert per educació, convicció i convivència a la pluralitat, estic convençut que existeix altres formes d’operar socialment i no precisament com la caòtica i estructurada globalització. Gràcia també em va dotar el sentiment per l’art i la necessitat d’adquirir cultura, una cultura que els hi va ser pressa als meus pares con a tants d’altres i que per aquell temps el sistema la mantenia allunyada de les classes no privilegiades.
oportunitat de erigir-se com un municipi de progrés e innovador donada la seva situació geogràfica, estructura, perfil humà plural i una gran aportació del moviment associatiu en totes les vessants, al meu criteri no és capaç de situar-se objectivament en línea amb l’oportunitat esmentada, poc a poc es desvia cap a una ciutat dormitori de connotacions burgeses amb referència a Sant Cugat i mantinguin-se allunyada a la practica d’una nova singladura social dotada de participació, transparència, optimització de recursos, projecció de ciutat, ecologia i sostenible,entre altres aspectes. 