26 de des. 2008

Ens deixa JOAN ABELLÒ i PRAT

Joan Abellò i Prat (Mollet del Vallès 1922 – Barcelona 2008).


Ens ha deixat el pintor de Mollet però amb tarannà universal, carismàtic i alhora senzill, accessible a tot ser humà, incondicional precursor de l'art i la cultura i infatigable artista plàstic, impulsiu en formes, colors, matèria i la seva forma mestra de resoldre les seves obres, ens llega una enorme quantitat de treballs plens de lectures, percepcions i tècnica pictòrica, en definitiva una porta oberta a l'art per a sumar-se a ella.

23 de des. 2008

Nadala 2008 - Navidad - 2008


No somos sustitutos de nadie,
ni nadie de uno mismo.
Sabemos que nadie proveerá,
si no proveemos nosotros.
Se puede terminar un día siendo feliz,
pero sin proveer, ..... no una vida.
d'Andreu 08

22 d’oct. 2008

Septembre 2008 - Treball realitzat en La Fundació Rodriguez Amat

Foc d'Andreu 08

80x60 cm.
Aquarel·la sobre acrílic i tela

De foc i Mágia en nem plens

9 de juny 2008

Juny 2008 Expo de Pintura d'Andreu Alcaldía Ajuntament CERDANYOLA del VALLÈS

L’Estiu d'andreu 08Aquarel la sobre acrílic i tela
80x60 cm.L'explosió de colors en moviment és el caos natural cíclicament emergent



L'Hivern d'Andreu 08

Aquarel·les sobre Acrílic i Tela
80x60 cm.
La Barrufa de colors i llums en albes i crepuscles cromátics es presten al recolliment i meditació més íntima.
La tardor d’Andreu 08Aquarel·la sobre acrílic i tela
80 x 60 cm.

El valor de les diferents espècies vegetals es reflecteix en el seu adéu
mostrant els seus colors més íntims, sota l'amenaça de la pluja i les
futures neus

La primavera d’Andreu 08Aquarel·la sobre acrílic i tela
Aquarel∙80 x 60 cm.


El deixant de colors que neixen barrejats dóna pas a la vida efímera
desitjada

8 d’abr. 2008

Pensamientos e imagenes TERRES d'EBRE


Sentimientos producidos por la presencia de imágenes rurales animadas por nuestra imaginación e inducida por nuestros más internos deseos. , el aire, el sol de primavera u otoño, la humedad del campo, el bosque, se significan en el brillo de nuestra mirada en el entorno . La graciosa mañana, genera sentimientos nacidos de contemplar tan particular y a la vez común paisaje de manera perenne y eterna, jamás detenida. Sentimientos revelados en el intento de descubrir, en la introspección de estos instantes , la fuente interior de uno mismo, la idea que regula todas las ideas del yo, y la emoción que determina todas las emociones, matrices necesarias. Serra d'Almós



l'Ebre al paso por MIRAVET

1 de març 2008

Pensant en Ginovart


Passejant per Corbera d ‘Ebre, en el pujol trovarem el seu poble vell intacte la suma dels anys transcorreguts com si el rellotge s'hagués parat alliçonadorament, es pot reviure les connotacions d'una guerra, una guerra civil colpista en 1936 contra la sobirania democràtica electa d'un país erigit com república, uns colpistes que mantenen a través dels seus hereus i seguidors entossudits a mantenir una Espanya com la seva idea preconcebuda, lluny de la realitat d'un territori germanat ple de comunitats autòctones amb les seves pròpies cultures, tradicions i forma de fer i entendre. Plural com les seves pròpies històries, llengües, aspiracions socials i sentiments. Un conjunt de riqueses a mantenir, prosperar en llibertat, respectar i a ser respectades per tots, lluny dels guions unilaterals que ens han i ens mantenen en el concepte d'un únic pensament interessat en privilegis, poder, repressió cultural i econòmica.



Josep GUINOVART, artista plàstic contemporani referent avantguardista de la postguerra, va viure aquesta atrocitat en la seva joventut a Barcelona i posteriorment en el seu poble matern Agramunt (Lleida), GUINOVART (Guino) per als seus amics ens ha transmès a través de la seva vida i la seva obra aquests sentiments, admirador i participi d'aquestes pluralitats.

Reconeixent la seva tècnica , treball amb matèria, color i contingut, recordant el seu “Entorn i contorn”, se'm va oferir aquesta captura fotogràfica a Corbera d’Ebre, la qual la hi ofereixo en pro de la seva memòria com artista i persona universal. d’andreu

29 de febr. 2008

Llibertat artística i social

L'art expressa una necessitat de llibertat, majorment l'home expressa en l'art la seva mateixa llibertat artística, creativa i social.


L’autoconsciència tindria que ser el primer pas per a definir la mateixa llibertat, si l'art és llibertat creativa o social és un mitjà vàlid de comunicació. La comunicació implica per a ser entesa obertament, aportar la varietat dels anàlisis possibles a l'art, ampliant l'establiment de codis en general o personals.


La codicitat en el món actual pretén que cada cosa o element artístic correspongui a especificacions entenibles, quan entrem en canvi en el món de les sensacions la comunicació no és altra cosa que l'aportació i la percepció de les mateixes sense codis establerts, purament són sensacions. De fet cap raó, estètica o infinitament petita, pot descriure en la seva totalitat el sentiment, provingui aquesta inspiració de l'ànim humà, de valors humans o de l'inconscient personal.

Pel contrari si l'art ho establim referent a estructures acadèmiques i referit per les definicions dels crítics, formant part de l'avantguarda establerta per l’artístic / comercial del moment, podrem llavors percebre que la seva activitat i percepció es troben fora de definicions lliures.

18 de gen. 2008

Horitzó particular

És l'horitzó que veig diàriament des del meu petit com m'agrada dir estudi.
Qui ho coneixen saben que és petit, però en aquest espai treballo, medito, recordo i molt més. És el meu paisatge urbà, mutant segons l'estació, la climatologia o l'hora. Des de ell puc escoltar tot tipus de sorolls, ocells, homes traballant en el manteniment de l'espai confrontant, mares i fills en el parc, els joves en ocasions molests per la matinada, skiters, veïns, etc. Olors, llums de capvespres i les fulles dels plataners. Petit però ple de records, fotos, videos, dvd's, llibres, materials plàstics, fotos de família, mùsica.
Tot en un espai molt reduït però transcorre amb la meva vida a on mai la imatge es igual.

17 de gen. 2008

Transcurs personal

Vaig néixer a Barcelona en el 1955, en el barri del Carmel, en la meva infantesa vaig viure els anys de la immigració massiva amb records difícils encara de comprendre, de la mà del meu pare van ser les primeres experiències de pluralitat. Virtualment i majorment unit pels seus emigrants de Castril de la Peña (Granada) vaig adquirir una cultura no diferent però sí paral·lela a la nostra la catalana, aquests grans records de convivència i enteniment viatgen sempre amb mi.
Catalunya, el seu sentiment i la forma de viure-la autòctonament, neix al costat de la meva mare i el meu pare, són temps que l’ésser català s’esdevé més com un problema que una realitat en llibertat. El concepte i la satisfacció de poder viure en català ho assoleixo a Mollet del Vallès amb qui sense ser-ho però que ho són de facta els meus padrins i la seva filla, Joan, Nita Vilardebó i Rosa (Família Torrens). Ells mostra constant d’una gran amistat postguerra amb els meus pares, han estat la meva gran lliçó i referència de l’amistat, humilitat, tolerància i comprensió del que uneixen veritablement a les persones per sobre de tot lo banal i superficial existent entre persones.
La meva adolescència es va desenvolupar en el barris de Santa Caterina y de Gràcia (Barcelona). Gràcia anteriorment Vila de Gràcia, es respira també la catalanitat que vaig adquirir a Mollet, les meves activitats en dos caus de Minyons Escoltes i posteriorment en l’UEC de Gràcia, les relacions amb joves organitzats en un barri amb serveis, criteri i personalitat pròpia, molt diferent a la marginació i el caos existent a el Carmel, dóna pas al meu compromís social en pro de les llibertats socials i la necessitat de ser sobirà amb la meva cultura, reivindicant en tot el seu concepte el sentiment per Catalunya com una realitat històrica i una forma pròpia de fer i créixer al marge de qualsevol guió imposat. Obert per educació, convicció i convivència a la pluralitat, estic convençut que existeix altres formes d’operar socialment i no precisament com la caòtica i estructurada globalització. Gràcia també em va dotar el sentiment per l’art i la necessitat d’adquirir cultura, una cultura que els hi va ser pressa als meus pares con a tants d’altres i que per aquell temps el sistema la mantenia allunyada de les classes no privilegiades.
Incansable viatger per Europa, se’m mostren solucions que ja funcionaven i que encara ací no pertanyen al nostre dia a dia .
En l’actualitat des del 1993 resideixo a Cerdanyola del Vallès, poble ciutat que pot gaudir de la oportunitat de erigir-se com un municipi de progrés e innovador donada la seva situació geogràfica, estructura, perfil humà plural i una gran aportació del moviment associatiu en totes les vessants, al meu criteri no és capaç de situar-se objectivament en línea amb l’oportunitat esmentada, poc a poc es desvia cap a una ciutat dormitori de connotacions burgeses amb referència a Sant Cugat i mantinguin-se allunyada a la practica d’una nova singladura social dotada de participació, transparència, optimització de recursos, projecció de ciutat, ecologia i sostenible,entre altres aspectes.

15 de gen. 2008

Delte d'Ebre 2030




Fa més de cinc anys ens acostem la meva família a manifestar-nos juntament amb les gents del delta de l’Ebre en contra de la salvatge i irracional decisió del PP de transvasar les aigües de l'Ebre.
 
Solidàriament vaig aportar aquesta obra imaginant a vista d'ocell les repercussions d'aquesta imposició, visualitzant la plataforma de sediments enfonsada i les aigües del mar envaint el territori en un termini de 30 anys.
És de sorpresa quan Europa posa series dubtes al projecte, ho declara inviable i recomana la no execució, que cinc anys després el PP insisteixi a prosseguir amb el projecte. La lògica, el sentit comú, la intel·ligència, el respecte a la nostra naturalesa i al futur sostenible, no són precisament gràcies o virtuts que els hagin arribat a totes les persones segons sembla, quina tristor.