Passejant per Corbera d ‘Ebre, en el pujol trovarem el seu poble vell intacte la suma dels anys transcorreguts com si el rellotge s'hagués parat alliçonadorament, es pot reviure les connotacions d'una guerra, una guerra civil colpista en 1936 contra la sobirania democràtica electa d'un país erigit com república, uns colpistes que mantenen a través dels seus hereus i seguidors entossudits a mantenir una Espanya com la seva idea preconcebuda, lluny de la realitat d'un territori germanat ple de comunitats autòctones amb les seves pròpies cultures, tradicions i forma de fer i entendre. Plural com les seves pròpies històries, llengües, aspiracions socials i sentiments. Un conjunt de riqueses a mantenir, prosperar en llibertat, respectar i a ser respectades per tots, lluny dels guions unilaterals que ens han i ens mantenen en el concepte d'un únic pensament interessat en privilegis, poder, repressió cultural i econòmica.
Josep GUINOVART, artista plàstic contemporani referent avantguardista de la postguerra, va viure aquesta atrocitat en la seva joventut a Barcelona i posteriorment en el seu poble matern Agramunt (Lleida), GUINOVART (Guino) per als seus amics ens ha transmès a través de la seva vida i la seva obra aquests sentiments, admirador i participi d'aquestes pluralitats.
Reconeixent la seva tècnica , treball amb matèria, color i contingut, recordant el seu “Entorn i contorn”, se'm va oferir aquesta captura fotogràfica a Corbera d’Ebre, la qual la hi ofereixo en pro de la seva memòria com artista i persona universal. d’andreu
